La Mansana de la Discòrdia
L'objectiu del projecte presentat, "La Mansana de la Discòrdia", era investigar les cinc cases que formen la mansana, no solament les tres modernistes, justament per veure les diferències (o discòrdies) en els estils, que van ser contemporanis els uns amb els altres. La segona, l'ús de la paraula mansana, perquè Ildefons Cerdà, en la seva obra Teoria General de la Urbanització, de 1867, ja dedicava tres pàgines a la justificació etimològica d'aquest terme com una denominació derivada del llatí mansio, -onis, que significa 'habitació', 'casa'; així, quan es van ser poblant els municipis es va usar la paraula mansana per denominar a un grup de masies o cases. Més endavant, i capritxosament, es va canviar la "s" per la "z" en llengua castellana. No obstant això, sabem que l'ús en castellà de la paraula “manzana” i la seva correspondència amb la fruita (la poma), ens permet jugar amb la història mitològica de la poma daurada de les noces de Tetis i Peleu, que va ser llançada per la deessa de la Discòrdia i que va donar lloc a la guerra de Troia.
El projecte “La Mansana de la Discòrdia” del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny de la Universitat Internacional de Catalunya va guanyar el 2013 la convocatòria de recerca d’investigadors novells atorgat pel Vicerectorat de Recerca de la mateix Universitat.
El projecte “La Mansana de la Discòrdia” del Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny de la Universitat Internacional de Catalunya va guanyar el 2013 la convocatòria de recerca d’investigadors novells atorgat pel Vicerectorat de Recerca de la mateix Universitat.
©Cristina López Pérez