Publicacions
LA MANSANA DE LA DISCÒRDIA. Judith Urbano (Ed.). Edició trilingüe.
El llibre La Mansana de la Discòrdia mostra la investigació feta durant un any pel Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD) de la Universitat Internacional de Catalunya sobre les cases, els propietaris i els mestres d’obra d’aquesta illa del Passeig de Gràcia compresa entre els carrers Aragó i Consell de Cent. El GRHAD és un grup interdisciplinari format per historiadors de l‘art i arquitectes.
Es va tenir clar des del principi que es volien estudiar, no només les tres modernistes, sinó les cinc cases que la formaven, ja que totes estaven en discòrdia, les unes amb les altres, per les diferències formals i l’ornamentació present en cadascuna, fruit dels projectes presentats pels arquitectes i acceptats pels clients.
Fotografies d’època i actuals, plànols i dibuixos il·lustren les explicacions i troballes, moltes inèdites, que han sorgit a partir de la recerca a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, a l’Arxiu Històric de la Ciutat, a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando i a l’Hemeroteca de La Vanguardia entre d’altres.
El llibre explica l’eixample, la nova Barcelona del segle XIX, que va significar una aposta per un pla ortogonal i racional, lluny dels plans radials més a la moda en ciutats europees com París, Viena o Madrid. Els mestres d’obra, força desconeguts, bastiren les primeres cases de la mansana en un primer període d’expansió de la ciutat, amb solucions senzilles i uniformes, a ells també es dedica un capítol. Normalment, amb el canvi de propietat van venir les reformes per part dels arquitectes, que van donar a les diferents cases l’aspecte que tenen avui, sobretot en la façana, que projectava l’ostentació i riquesa d’aquestes famílies pertanyents a la burgesia catalana. Així, davant fórmules modernistes, com la casa Lleó Morera i la casa Amatller, en tenim de més agosarades, com la Casa Batlló, o d’altres que s’inclinen cap al Noucentisme, la casa Mulleres i la casa Bonet, totes elles estudiades en el llibre des del punt de vista de l’ornamentació utilitzada i el seu simbolisme. Un altre capítol també es centra en la història dels propietaris de cada cas, per saber-ne una mica més de les diferents famílies burgeses i aportar dades inèdites.
Preu: 18 euros
El pots trobar a les següents llibreries:
Alibri Libreria; Cooperativa Jordi Capell; Laietana de Llibreteria; Llibreria Garbí UIC; Llibreria Sant Jordi; Librería La Central; Papereria Llibreria Canut; Naos Libros; Libreria Herrero.
El llibre La Mansana de la Discòrdia mostra la investigació feta durant un any pel Grup de Recerca Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD) de la Universitat Internacional de Catalunya sobre les cases, els propietaris i els mestres d’obra d’aquesta illa del Passeig de Gràcia compresa entre els carrers Aragó i Consell de Cent. El GRHAD és un grup interdisciplinari format per historiadors de l‘art i arquitectes.
Es va tenir clar des del principi que es volien estudiar, no només les tres modernistes, sinó les cinc cases que la formaven, ja que totes estaven en discòrdia, les unes amb les altres, per les diferències formals i l’ornamentació present en cadascuna, fruit dels projectes presentats pels arquitectes i acceptats pels clients.
Fotografies d’època i actuals, plànols i dibuixos il·lustren les explicacions i troballes, moltes inèdites, que han sorgit a partir de la recerca a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, a l’Arxiu Històric de la Ciutat, a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando i a l’Hemeroteca de La Vanguardia entre d’altres.
El llibre explica l’eixample, la nova Barcelona del segle XIX, que va significar una aposta per un pla ortogonal i racional, lluny dels plans radials més a la moda en ciutats europees com París, Viena o Madrid. Els mestres d’obra, força desconeguts, bastiren les primeres cases de la mansana en un primer període d’expansió de la ciutat, amb solucions senzilles i uniformes, a ells també es dedica un capítol. Normalment, amb el canvi de propietat van venir les reformes per part dels arquitectes, que van donar a les diferents cases l’aspecte que tenen avui, sobretot en la façana, que projectava l’ostentació i riquesa d’aquestes famílies pertanyents a la burgesia catalana. Així, davant fórmules modernistes, com la casa Lleó Morera i la casa Amatller, en tenim de més agosarades, com la Casa Batlló, o d’altres que s’inclinen cap al Noucentisme, la casa Mulleres i la casa Bonet, totes elles estudiades en el llibre des del punt de vista de l’ornamentació utilitzada i el seu simbolisme. Un altre capítol també es centra en la història dels propietaris de cada cas, per saber-ne una mica més de les diferents famílies burgeses i aportar dades inèdites.
Preu: 18 euros
El pots trobar a les següents llibreries:
Alibri Libreria; Cooperativa Jordi Capell; Laietana de Llibreteria; Llibreria Garbí UIC; Llibreria Sant Jordi; Librería La Central; Papereria Llibreria Canut; Naos Libros; Libreria Herrero.