Noticies
El passat dijous dia 27 es va presentar, aquesta segona vegada a Barcelona, el llibre "La transformació com a procediment. La reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), de Josep M. Jujol" del professor de l'àrea de composició de la School of Architecture de UIC Barcelona, el Dr. Guillem Carabí.
A l'acte van participar el Sr. Josep M. Vall, director de l'editorial Duxelm, la degana d'Humanitats UIC la Dra. Judith Urbano, qui va presentar el llibre, i l'autor el Dr. Guillem Carabí.
Després d'una breu intervenció de l'editor, on va presentar el llibre i va manifestar l'aposta de l'editorial pel llibre amb continguts de qualitat per davant del llibre d'actualitat, la Dra Urbano va glossar amb extensió les qüestions que li va suscitar la lectura del llibre. D'entre les característiques generals va assenyalar la cura i atenció amb el llenguatge que el text traspuava a cada pàgina, i el domini que de la llengua se'n manifestava. Un aspecte que també va assenyalar va ser l'interès per l'objecte que es derivava de l'estudi de l'arquitectura de Jujol. L'estructura del llibre organitzat segons la litúrgia de les hores (una clara picada d'ullet a la intrínseca devoció mariana que l'arquitecte Jujol traspúa a tota la seva obra), la vigència de l'obra de Jujol, i els lligams que el llibre estableix amb les avantguardes artístiques van ser igualment glossades i remarcades per la Dra. Urbano, qui va agraïr a l'editor que apostés clarament per una línia destinada a editar textos derivats de tesis doctorals.
Finalment l'autor, el Dr. Guillem Carabí, va explicar les estratègies que va emprar per poder passar d'una tesi doctoral de 600 planes a un llibre dirigit a un públic més ampli, i no sempre afí a la disciplina de l'arquitectura. La primera estratègia va consistir en anar desgranant l'arquitectura de la casa Bofarull des de la perspectiva d'un viatger: recórrer els camnins que consueixen als Pallaresos (poble on es situa la casa), albirar l'edifici a 300 metres de distància, acostar-se al poble, pujar pel carrer que la hi dóna accés, traspassar l'entrada, pujar als diferents miradors, travessar el jardí, un seguit de recorreguts que fan de l'experiència visual, tàctil, sonora, i ensems olfativa, un recurs a partir del qual explicar l'arquitectura a través del territori, del paisatge, de la construcció, de l'ús o de la funció.
La segona estratègia va consistir a acotar les regles de joc a partir de les quals explicar l'arquitectura de la casa. Mitjançant dues cites s'estableix les coordenades sota les quals aproximar-se a l'obra de Jujol. La primera, un fragment de Bertolt Brecht a través del qual s'explica el gust de Jujol per animar els objectes (donar-los vida), emprent-los de nou i afegint nous significats. La segona cita, extreta de l'autor Georges Steiner serveix per explicar la capacitat de l'arquitecte per esdevenir les seves obres en un acte crític, és a dir, en una contradeclaració al món, en un posicionament clar vers la intervenció arquitectònica sobre una prexistència.
L'acte va comptar igualment amb la participació del públic que va fer diverses preguntes per establir un diàleg amb l'autor.
A l'acte van participar el Sr. Josep M. Vall, director de l'editorial Duxelm, la degana d'Humanitats UIC la Dra. Judith Urbano, qui va presentar el llibre, i l'autor el Dr. Guillem Carabí.
Després d'una breu intervenció de l'editor, on va presentar el llibre i va manifestar l'aposta de l'editorial pel llibre amb continguts de qualitat per davant del llibre d'actualitat, la Dra Urbano va glossar amb extensió les qüestions que li va suscitar la lectura del llibre. D'entre les característiques generals va assenyalar la cura i atenció amb el llenguatge que el text traspuava a cada pàgina, i el domini que de la llengua se'n manifestava. Un aspecte que també va assenyalar va ser l'interès per l'objecte que es derivava de l'estudi de l'arquitectura de Jujol. L'estructura del llibre organitzat segons la litúrgia de les hores (una clara picada d'ullet a la intrínseca devoció mariana que l'arquitecte Jujol traspúa a tota la seva obra), la vigència de l'obra de Jujol, i els lligams que el llibre estableix amb les avantguardes artístiques van ser igualment glossades i remarcades per la Dra. Urbano, qui va agraïr a l'editor que apostés clarament per una línia destinada a editar textos derivats de tesis doctorals.
Finalment l'autor, el Dr. Guillem Carabí, va explicar les estratègies que va emprar per poder passar d'una tesi doctoral de 600 planes a un llibre dirigit a un públic més ampli, i no sempre afí a la disciplina de l'arquitectura. La primera estratègia va consistir en anar desgranant l'arquitectura de la casa Bofarull des de la perspectiva d'un viatger: recórrer els camnins que consueixen als Pallaresos (poble on es situa la casa), albirar l'edifici a 300 metres de distància, acostar-se al poble, pujar pel carrer que la hi dóna accés, traspassar l'entrada, pujar als diferents miradors, travessar el jardí, un seguit de recorreguts que fan de l'experiència visual, tàctil, sonora, i ensems olfativa, un recurs a partir del qual explicar l'arquitectura a través del territori, del paisatge, de la construcció, de l'ús o de la funció.
La segona estratègia va consistir a acotar les regles de joc a partir de les quals explicar l'arquitectura de la casa. Mitjançant dues cites s'estableix les coordenades sota les quals aproximar-se a l'obra de Jujol. La primera, un fragment de Bertolt Brecht a través del qual s'explica el gust de Jujol per animar els objectes (donar-los vida), emprent-los de nou i afegint nous significats. La segona cita, extreta de l'autor Georges Steiner serveix per explicar la capacitat de l'arquitecte per esdevenir les seves obres en un acte crític, és a dir, en una contradeclaració al món, en un posicionament clar vers la intervenció arquitectònica sobre una prexistència.
L'acte va comptar igualment amb la participació del públic que va fer diverses preguntes per establir un diàleg amb l'autor.