Comunicacions
Los relieves "a la romana" de la desaparecida Casa Gralla en Barcelona.
Dra. Judith Urbano. La comunicació de la Dra. Urbano sobre la Casa Gralla, es tracta d’una aportació nova sobre la troballa d’uns dibuixos originals de Francesc Soler i Rovirosa de la façana del famós edifici barceloní. La importància de la troballa es deu a la icona que suposa la Casa Gralla per la ciutat de Barcelona. L’edifici es trobava al carrer Portaferrissa, i pertanyia a la família Desplà. Una de les filles va casar-se amb Miquel-Joan Gralla, qui encarregà una ampliació de l’edifici i fins a dues reformes més a principis del segle XVI. Una d’elles consistia a remodelar la façana, que havia de ser decorada amb relleus a la romana. La casa canvià de propietaris sovint fins a arribar a mans de José Martí y Fábregas a meitat segle XIX, qui va comprar-la amb fins especulatius. Va |
©Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ©Arxiu fotogràfic de Barcelona
|
proposar a l’Ajuntament de Barcelona crear un carrer just pel mig de la casa, de manera que el gran exemple d’ornamentació escultòrica de l’època estava a punt de desaparèixer. Tal era la importància de l’edifici, que és un dels primers fotografiats a Barcelona, i un nombre d’artistes van apropar-se a retratar la casa abans de la seva desaparició.
La major part de la casa va perdre’s amb la demolició de 1856. Es van conservar algunes parts de la façana, i en especial el pati gòtic, que actualment es troba a la seu de Prosegur, a l’Hospitalet del Llobregat; a més, aquest últim ha estat catalogat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
Els dibuixos de Francesc Soler i Rovirosa són rellevants perquè recuperen la façana d’una peça perduda, i revelen la riquesa ornamental del conjunt escultòric. A més, aquest descobriment pot ajudar a determinar l’artista que els va dissenyar i executar, aprofundint d’aquesta manera en el coneixement de la Casa Gralla, un dels exemples més exitosos de la Barcelona de la seva època.
La major part de la casa va perdre’s amb la demolició de 1856. Es van conservar algunes parts de la façana, i en especial el pati gòtic, que actualment es troba a la seu de Prosegur, a l’Hospitalet del Llobregat; a més, aquest últim ha estat catalogat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
Els dibuixos de Francesc Soler i Rovirosa són rellevants perquè recuperen la façana d’una peça perduda, i revelen la riquesa ornamental del conjunt escultòric. A més, aquest descobriment pot ajudar a determinar l’artista que els va dissenyar i executar, aprofundint d’aquesta manera en el coneixement de la Casa Gralla, un dels exemples més exitosos de la Barcelona de la seva època.
Las pinturas murales de José María Sert en la Catedral de Vic y la creación del espacio Sert.
Dra. Marta Crispí i Dr. Sergio Fuentes. L'article presenta el projecte que el GHRAD ha iniciat de la mà de la Diòcesi de Vic per tal de celebrar l'aniversari de quatre bisbes essencials en la història d'aquesta. L'encàrrec requeria l'establiment d'una comissió de treball (Episcopus) amb l'objectiu final de commemorar la figura, obra i els valors impulsats pels bisbes i promoure projectes de caràcter permanent, essent el més important la mateixa Catedral. El GRHAD es presenta com a grup multidisciplinari, conformat d'historiadors de l'art, arquitectes i museòlegs de la universitat a què estan adscrits. S'hi detalla també l'estratègia seguida per a desenvolupar l'encàrrec, l'eix essencial de la qual és la creació de dos espais dins la Catedral: l'espai Oliba i l'espai Sert. |
©Pepo Segura ©Rafael Vila
|
El primer se centra en l'anàlisi de l'edifici; el segon, en exposar i difondre les pintures de Josep Maria Sert. El projecte inclou, entre d'altres, la redacció d'un llibre, un congrés internacional, el disseny i creació d'una web i els continguts científics per a tot l'anterior, així com per la promoció de la visita a la Catedral.
La peculiaritat històrica i artística de la Catedral resideix en el fet que presenta elements d'importància en el conjunt de fins a cinc períodes diferents: la cripta i la torre són del segle XI; el claustre, del XIV; l'altar de l'artista Pere Oller, de 1429; la capella de Sant Bernat Calbó data del segle XVII i finalment, el temple neoclàssic i la seva decoració (encarregada a Sert) daten del segle XX.
Pel que fa a les pintures, es tracta de l'obra mestra i de més durada (45 anys) dins la producció de Josep Maria Sert. Es trobava especialment vinculat al projecte de la decoració de la Catedral per la seva relació personal amb el comitent, Torras i Bages. A més, Sert va morir un mes després de veure l'obra completament executada, després d'haver realitzat fins a tres programes iconogràfics diferents i haver aconseguit executar-ne dos. El primer realitzat va perdre's en un incendi el juliol de 1936, en plena Guerra Civil espanyola, i el segon és el conservat fins a l'actualitat.
L'espai Sert disposarà de dues parts, la primera de les quals donarà ús a una cambra que fins ara romania tancada al públic i servia de magatzem; i la segona s'ubicarà al mateix deambulatori de la Catedral. Episcopus presenta les quatre úniques pintures que se salvaren de l'incendi del juliol de 1936 a la segona part de l'espai Sert, és a dir, al deambulatori, juntament amb les explicacions adients per donar a conèixer la figura i obra de l'artista.
Els recursos museogràfics que s'empren en el projecte són panells explicatius, entre d'altres, els quals es dividiran temàticament i per espais.
La peculiaritat històrica i artística de la Catedral resideix en el fet que presenta elements d'importància en el conjunt de fins a cinc períodes diferents: la cripta i la torre són del segle XI; el claustre, del XIV; l'altar de l'artista Pere Oller, de 1429; la capella de Sant Bernat Calbó data del segle XVII i finalment, el temple neoclàssic i la seva decoració (encarregada a Sert) daten del segle XX.
Pel que fa a les pintures, es tracta de l'obra mestra i de més durada (45 anys) dins la producció de Josep Maria Sert. Es trobava especialment vinculat al projecte de la decoració de la Catedral per la seva relació personal amb el comitent, Torras i Bages. A més, Sert va morir un mes després de veure l'obra completament executada, després d'haver realitzat fins a tres programes iconogràfics diferents i haver aconseguit executar-ne dos. El primer realitzat va perdre's en un incendi el juliol de 1936, en plena Guerra Civil espanyola, i el segon és el conservat fins a l'actualitat.
L'espai Sert disposarà de dues parts, la primera de les quals donarà ús a una cambra que fins ara romania tancada al públic i servia de magatzem; i la segona s'ubicarà al mateix deambulatori de la Catedral. Episcopus presenta les quatre úniques pintures que se salvaren de l'incendi del juliol de 1936 a la segona part de l'espai Sert, és a dir, al deambulatori, juntament amb les explicacions adients per donar a conèixer la figura i obra de l'artista.
Els recursos museogràfics que s'empren en el projecte són panells explicatius, entre d'altres, els quals es dividiran temàticament i per espais.