Noticies
CIUTATS LÍQUIDES
Gorka García Herrera - Alejandro Quincoces
Joseba Sánchez Zabaleta - Albert Vidal Sala Parés. Barcelona Del 5 de Febrer al 3 d'Abril de 2018 El sociòleg estatunidenc Zygmunt Bauman construí la idea de "modernitat líquida" des de mitjans del segle XX. Aquesta categoria sociològica li serveix per definir la societat actual. El teòric emfatitza en la fugacitat i el canvi constant per sobre de la permanència i les estructures sòlides de la tradició, la modernitat i la Història. Aquesta tendència al canvi incessant condueix a la inconsistència de les relacions humanes en tots els seus àmbits (l’afectiu, el laboral, etc), i també a la inconsistència i escassa perdurabilitat dels escenaris en els quals aquestes relacions es produeixen: la ciutat. Així doncs, segons Bauman, la transitorietat s’erigeix com a sobirana tant a la vida com als espais, i genera una angoixa existencial i una incertesa en la qual els canvis són cada vegada més ràpids, explotant així una realitat líquida. Richard Sennett definia la ciutat com "l'assentament humà on els estranys tenen probabilitats de conèixer-se". Afí a les teories de Bauman, assimila la urbs contemporània com un lloc on tot flueix, canvia, se desborda i mai manté la seva forma, un espai en el qual es desenvolupa la societat hiperaccelerada, repleta de variacions constants. Els elements i els escenaris que conformen la ciutat com un tot, són rebutjats ràpidament per a, després, ser substituïts amb gran celeritat i, en ocasions, ésser oblidats. Tot plegat ens porta a reflexionar sobre la idea de la ciutat líquida. Podem concebre com a tal les urbs que han deixat de lligar-se a una forma sòlida o estàtica que les defineixi. Són aquelles que van diluint la seva identitat en un panorama globalitzat. El ritme vertiginós que les altera i modifica, fa que es doni una ruptura de la concepció de l’espai i el temps. Com a conseqüència, s’adverteix la deconstrucció dels llocs que generen el tot urbà, així com també dels elements que els conformen. De totes les parts de la ciutat líquida, destaquem els “no-llocs”, definits per l’antropòleg francès Marc Augé. És una de les temàtiques desenvolupades a l’exposició. Es tracta de llocs de trànsit de flux constant, llocs que són abandonats pels actors urbans ràpidament i en els quals, pràcticament, es dóna la interacció. Sense dubte, aquesta categoria d’espai urbà envaeix i prolifera a les ciutats de la contemporaneïtat. El transport públic, les carreteres, els pàrquings, qualsevol racó marginal i de pas que conforma la urbs, els aeroports, les habitacions d’hotel,... són “no-llocs”. En aquests, la connexió entre estranys és pràcticament nul·la i, quan s’estableix, quasi sempre és puntual, simplificada i limitada, i s’executa d’una manera artificial i mecànica. La fugacitat de l’experiència en aquests espais i el buit de quasi qualsevol tipus de subjectivitat, doten als “no-llocs” d’impersonalitat, segons Bauman, Augé i altres teòrics afins. Altres indrets que apareixen a la mostra són les "altres ciutats" que conviuen dins la ciutat com a tot. En aquest sentit, advertim una interessant dedicació per relatar petites històries d'éssers anònims que conviuen a l'ombra de l'activitat humana. Éssers petits que, en gran part, són invisibles i que desenvolupen les seves històries en racons i espais allunyats dels llocs de representativitat. Entre ells, el colom solitari en una font insignificant o el gat de carrer que es retalla en una porta tapiada amb cert aire d'abandó. Però en el grup d' "altres habitants" s'incorpora també l'ésser humà més humil de la urbs, el vagabund o el barraquista que, en certa manera, també desenvolupa el seu dia a dia com a ésser gairebé invisible, l'existència del qual únicament és perceptible mitjançant el seu rastre (els llits improvisats en racons inhòspits, els refugis, les barraques, etc.). En tots els casos, el protagonisme que adquireixen aquests elements i estranys que interpreten un paper marginal en la gran urbs, serveix per desafiar la mirada de l'espectador. Les seves històries secundàries s'equiparen als relats hegemònics. L’exposició recull quatre maneres de representar la ciutat. Les reflexions sobre la "modernitat líquida" serveixen per a connectar els quatre artistes presentats, els quals conversen sobre la dimensió urbana, els llocs de flux constant o els racons marginals on el temps sembla aturar-se. Si observem els seus plantejaments pictòrics en el mateix espai expositiu s’estableix un diàleg entre ells que sembla perseguir un mateix objectiu: plasmar l’atmosfera d’una ciutat que es construeix i destrueix amb celeritat sigui pel motiu que sigui (de l’ús al desús, mitjançant la destrucció, a través de la modernització). El canvi constant de les estructures urbanes produït per la vida moderna genera un interessant i atractiu resultat estètic. Vet aquí el valor dels treballs dels artistes presentats. A les quatre propostes, l’ésser humà ha passat i ha marxat per, a vegades, després tornar o, en molts casos, tan sols ha deixat un rastre, una empremta, una petjada que resta en l’espai de manera atemporal. En els quatre artistes s'acompleix el mateix propòsit: retratar allò urbà i les seves alteracions constants. La inconsistència dels escenaris que s'alteren, es desfan, es destrueixen, es dilueixen o són abandonats, aconsegueix adoptar una potència estètica que captiva la mirada del públic. Sergio Fuentes Milà Dr. en Història de l’Art www.sergiofuentesmila.es *Aquest text és un fragment del catàleg, escrit pel comissari de l’exposició. |
ALEJANDRO QUINCOCES - The Windsor building burnt III, óleo sobre lienzo, 170 × 122 cm
ALBERT VIDAL - Plaça de la República, óleo sobre madera, 130 × 130 cm
ALBERT VIDAL - But I sleep beatiful, óleo sobre madera, 150 × 151 cm
GORKA GARCÍA HERRERA - Belsogno, óleo sobre madera, 150 × 150 cm
JOSEBA SÁNCHEZ ZABALETA - Querido gato, óleo sobre madera, 87 × 72,5
|